.JPG) |
| Hajj Muhammad Rafiq Pallarès durant la seva intervenció |
Aquest va ser el títol de la conferència que va pronunciar el senyor Hajj Muhammad Rafiq Pallarès el passat 1 de desembre al Centre Cívic Cotxeres de Sants, organitzada i convocada per l’Associació de Dones Musulmanes a Catalunya (ADMAC).
Tenint
en compte la greu situació de crisi actual, l’objectiu d’ADMAC era oferir als
assistents l’oportunitat de tractar un tema de plena vigència. L’economia és
una qüestió que, mai com ara, ens afecta tant a nivell individual com
col·lectiu, fins al punt que ens veiem abocats a mirar d’entendre conceptes als
que molts de nosaltres havíem rebutjat d’acostar-nos amb l’excusa que era un
tema massa feixuc.
Així
és que quan ens aproximem a aquesta matèria per comprendre paraules d’ús diari
com inflació, prima de risc, préstecs hipotecaris, accions preferents,
etc. que ens adonem amb sorpresa d’alguns enganys bàsics en els que vivim
immersos, en els que hem crescut pensant que eren “dogmes de fe” i que sostenen
les relacions econòmiques i també socials actuals. Aquests enganys són:
- Les monedes que utilitzem –euros, dòlars, rúpies, pesos-, no tenen cap valor en si mateixes i, per ignorància i/o omissió de responsabilitat, dipositem en tercers el poder per a que aquestes canviïn de valor per al seu propi interès i l’extorsió de la resta
- Es qualifica les monedes com “de curs legal” impedint (o obstaculitzant) que hi hagi un intercanvi lliure de moneda o de mercaderia, amb un estadi final que és el reemplaçament de les monedes físiques pel diner electrònic (moneda digital, e-moneda).
- L’ús generalitzat de la usura[i], l’aplicació dels interessos en les transaccions econòmiques i financeres, una pràctica que ha estat condemnada, històricament, en totes les tradicions, no només l’Islam, que promouen l’equilibri com a base de les relacions entre les persones, i entre aquestes i la natura, i no ens referim només l’Islam i les religions del Llibre (judaisme i cristianisme), sinó també al taoisme, la Vedanta i, fins i tot, clàssics grecs com Aristòtil. [ii] La usura, ho saben bé els economistes, fa que hi hagi un transvasament constant de riquesa de les classes més pobres (les que es veuen forçades a demanar préstecs) cap a les classes més riques (les que presten diners).
Quina
és la posició de l’Islam?
És
des de les normes de la Muamalat, que l’Islam regula assumptes com les
transaccions comercials i de negocis, el crèdit i els contractes de préstec,
entre d’altres. És important tenir en compte que, com a musulmans, creiem que
totes les riqueses d'aquest món pertanyen a Allah, mentre que els éssers humans
som mers administradors i distribuïdors d’aquesta riquesa. Als éssers humans
se'ns anima a buscar la riquesa a través del coneixement i les habilitats amb
les que Allah ens ha dotat.
Sobre
les activitats de transacció comercial[iii]:
en el marc general dels principis d’honestedat, veritat i justícia que han de
presidir tota acció, hi ha unes condicions que cal complir[iv]
a) Les mercaderies que es venen i el
diner que se'n ofereix han d’haver estat obtinguts de manera lícita. Tant el
venedor com el comprador són responsables de la licitud tant dels béns com del
diner que participen en la transacció.
b) Comprador i venedor han d’estar
d’acord en quina serà la moneda o mercaderia d’intercanvi.
c) L’intercanvi de béns –mercaderia per
moneda- s’ha de fer al moment.
d) No es poden vendre coses que no es posseeixen.
P ex: vendre cereals abans d’una collita.
e) Els béns han de ser venuts en un
mercat obert per tal que el venedor conegui l’estat del mercat abans que els
compradors facin les seves propostes.
f) No es pot comerciar amb coses que l’Islam
prohibeix. P ex: el vi
g) L’Islam prohibeix el monopoli, el
negoci especulatiu i les transaccions amb interès i aquelles que, similars als
jocs d’atzar, s’obtinguin guanys sense haver treballat per elles.
La
moneda d’intercanvi, segons el Qur’an i la Sunna, ha de
complir una sèrie de requisits:
1. ha de ser, o bé metalls preciosos
–com l’or i la plata-, o bé d’altres mercaderies de consum habitual com
aliment –com el blat, ordi, dàtils o la sal-, però que tenen una vida útil,
de manera que quan hi hagi escassesa d’or i plata aquests productes puguin actuar com a moneda d’intercanvi. L’ús de l’or i la plata com a metall
d’intercanvi el trobem diverses vegades
esmentat al Qur’an –vegeu, per exemple, sura Yusuf 12:20, sura Al Imran
3:14, sura Al Tauba 9:34, sura al-Nisa 4:20-.
2. Monedes amb valor intrínsec: el
valor és “dins” la moneda, i no “fora” (una convenció socialment acceptada)
3. Moneda que es pugui trobar en la
creació d’Allah i amb un valor que Allah mateix li hagi assignat.
Pel
que fa a la prohibició de la usura (riba) aquesta s’especifica
clarament al Qur’an, en unes de les últimes sures que van ser revelades
al Profeta, la pau sigui amb ell:
Sura
de La Vaca (2:275): Els qui s’afarten amb els diners de la usura
no s’alçaran sinó com s’alça en un atac de bogeria aquell que ha estat tocat
pel Shaytan. Això és perquè diuen: “la usura és com el comerç”. Però
Allah ha permès el comerç i ha prohibit la usura. Per això, qui escolti
l’avís del seu Senyor sobre aquest tema i no ho torna a fer, conservarà els
guanys precedents, car això és cosa d’Allah. Però els qui ho tornin a fer,
seran companys a l’infern, i en aquest foc romandran eternament!”
(2:276): Allah fa
inútil la usura i dóna rèdits per l’almoina. Allah no estima l’infidel”
(2:278): Creients! Tingueu temor d’Allah i renuncieu a qualsevol
benefici d’usura, si sou creients de veritat”
Un
cop estudiades les condicions anteriors l’alternativa islàmica a la situació
actual i que ja s’està posant en pràctica en diverses parts del món a
iniciativa de persones de coneixement com el Sheikh espanyol Umar Vadillo i el
seu grup de col·laboradors –al que pertany el nostre convidat Muhammad Rafiq
Pallarès-, que van emprendre fa més de 20 anys i des de la petita comunitat
musulmana de Granada una croada per restablir la Sunna del Profeta i deslliurar
de la ignorància els musulmans obrint-los els ulls a una realitat que ens pot
alliberar de l’esclavitud a la que estem sotmesos:
Es
tracta de canviar, en la mesura del possible, l’ús de la moneda falsa per la
moneda “real”, el dinar d’or i el dirham de plata, buscant una forma de
pagament justa –mercaderia per mercaderia- i sense usura. No és una tasca fàcil
perquè el contrincant al que ens enfrontem té totes les armes per a guanyar. És
una lluita pel decret d’Allah, subhana wa ta ala, en el que cal
dipositar el cor i la intenció amb absoluta confiança.
L’estat actual de coses en què
vivim és un frau. Un frau basat en l’avarícia i la por, que perjudica la
majoria de la humanitat, per al benefici d’uns pocs. És a les nostres mans
poder-ho canviar?
La conferència del senyor
Pallarès va ser una primera aproximació a una qüestió cabdal. Ara falta el més
important: com dur-ho a la pràctica?
ANNEX:
ALTRES CONCEPTES A TENIR EN COMPTE
La
sharia de l’Islam té com a objectiu la protecció de la sang, l’honor i
la riquesa dels individus. És a dir, ningú no pot vessar sang d’un altre
injustament, ni qüestionar ni ofendre l’honor de ningú, ni tampoc usurpar-ne la
riquesa.
La
usura està prohibida en totes les seves formes. Segons el qadi Abu Baqr ibn
al´-Arabi “la usura és un increment injustificat entre els béns que es donen i
els que es reben com a contra-valor”.
Pel
que fa al milk, la propietat, el propietari pot disposar-ne com li
plagui, mantenint-se dins dels límits establerts pel legislador, Allâh. Així
doncs, si algú disposa de les propietats d’un tercer –com és el cas de l’estat
amb els impostos, o el banc central amb la manipulació del valor de la moneda-,
es dedueix que aquest n’és el propietari, ja que és qui en disposa lliurement.
A
l’Islam no hi ha impostos, tret del zakat i la jizya. El zakat
s’aplica a l’or i la plata quan sobrepassen una certa quantitat i estan
immobilitzats durant un any. També s’aplica als cereals, els dàtils i panses,
el bestiar, les mercaderies, les mines i els tresors. La jizya és una
quantitat que paga, anualment, la “gent del Llibre” (jueus i cristians),
residents en un territori regit per l’Islam.
Els
serveis públics es financen a través d’auqaf, donacions que reverteixen en bé
de les persones. Uqf vé de l’àrab uaqafa, que vol dir aturar; és a dir, que
algú a qui Allâh ha donat aquesta riquesa la retorna al seu veritable
propietari –Allâh-, fundant una estructura autònoma per a un fi específic, com
pot ser un hospital, una mesquita, etc. Normalment, l’estament que presta el
servei va acompanyat de propietats que produeixen rendes que mantenen les
despeses del uaqf, funcionant de manera autònoma i beneficiant el seu fundador
a perpetuïtat. Això elimina la necessitat d’una càrrega impositiva per al seu
funcionament.
El
comerç és una transacció lliure i de mutu acord, sense que ningú pugui imposar
a un altre una transacció no desitjada, ja sigui un bé o una moneda, o el
finançament d’un servei –policia, exèrcit, sanitat, etc.-. L’emir ha de
facilitar un espai públic on es pugui desenvolupar un mercat on tothom hi pugui
oferir les seves mercaderies lliurement, sense cap mena de privilegis –com
poden ser llocs fixos o reserva d’espais-.
.JPG) |
| Assistents a la conferència |
[i] Usura: qualsevol addició per interès a una quantitat de diners o de
béns prestats a algú per part d’una persona o grup.
[iii][iii] Sahih
Muslim. Libro
de las transacciones comerciales. (Libro IV, 3)
[iv] Imran N. Hosein. The
gold dinar and the silver dirham (2007) http://metaexistence.org/dinarbook.pdf
UMAR VADILLO: intervencions interessants a Internet
Entrevista a Umar Ibrahim Vadillo http://vimeo.com/26683579
Gold
dinar of Madina: overview of the dinar movement Documental a YouTube sobre
els moviments de retorn a les monedes de l’Islam