Jueus i musulmans
recorden el dia en que Allah (swt) va salvar a Mussa (Moisès), la pau
i les benediccions siguin amb ell, i el seu poble, del Faraó, al Mar Roig. Aquest dia s'anomena Ashura i vol dir “desè
dia”. És el desè dia del primer mes del calendari musulmà: Muharram.
Totes les
celebracions religioses a l'Islam tenen com a objectiu recordar algun
esdeveniment important que ens ofereix molts i molt beneficiosos
coneixements que fan augmentar la nostra fe. L'objectiu de les
celebracions a l'Islam no és simplement celebrar una festa, sinó
que els creients aprenguin dels exemples del passat.
Quan el Profeta
Muhammad, sallallahu ‘alayhi wa sallam, va arribar a Medina com a
emigrant, va ordenar als seus seguidors que dejunessin el dia d'Ashura i els va informar que a qui fes dejú aquell dia (amb fe i per agradar a Al·lah) se li perdonarien tots els pecats menors comesos l'any anterior.
La història de
Mussa (Moisès), sobre ell sigui la pau
Mussa, la pau sigui
sobre ell, va ser un gran profeta d'Al·lah. Va néixer a Egipte fa
aproximadament 4000 anys. Era israelita i descendent del profeta
Ibrahim (Abraham), la pau sigui sobre ell.
Abans que Mussa
nasqués, el Faraó d'Egipte, un tirà cruel i idòlatra, va ordenar
matar tots els nens israelites perquè li havien dit que ell
seria assassinat per un d'aquests nens. Però Al·lah, lloat sigui,
va salvar Mussa, la pau sigui sobre ell, protegint-lo quan la seva mare el
va posar en un cistell i el va deixar anar riu avall perquè els soldats del Faraó no el
trobessin.
La dona del Faraó
va trobar el bebè i, com que no tenia fills, va convèncer al seu
marit per a que l'adoptessin. Així va ser com Mussa va ser criat a
palau. Però Al·lah (lloat sigui) va fer que la seva mare biològica
fos contractada a palau com a nodrissa; i així la seva mare va poder-lo alimentar des de petit i ensenyar-li la fe en un sol Déu.
Quan Mussa, la pau
sigui sobre ell, ja era adult, va matar per accident un egipci que
maltractava una persona dèbil. Per això va haver de fugir
molt lluny.
Mussa, la pau sigui
sobre ell es va quedar a viure a Madian; allà es va casar i va treballar com a pastor d'animals. Un dia, Al·lah li va parlar des d'un arbust en
flames i li va ordenar que tornés a Egipte a alliberar als fidels.
Mussa, la pau sigui sobre ell, obeï Al·lah sense dubtar-ho ni un
sol moment perquè era musulmà (aquell que es sotmet i obeeix Al·lah), tot i saber els perills que li suposaven si tornava a Egipte.
Mussa va tornar a Egipte amb el seu germà Harun (Aaron), la pau sigui sobre ell, i van
anar a veure el Faraó per dir-li que Al·lah volia que alliberés els creients. Però el Faraó era malvat i orgullós, així
que s'hi va negar i va manar els seus mags contra Musa, la pau sigui
sobre ell; però Al·lah va fer que Musa els vencés. Aquests mags,
en veure el poder d'Al·lah hi van creure i Faraó els va matar per
aquest acte.
Com que el Faraó
s'obstinava a desobeir el mandat d'Al·lah i no deixava en
llibertat els israelites, Al·lah va enviar nou plagues (càstigs)
contra ell i el seu poble, fins que, finalment, el Faraó els va alliberar. Mussa, la pau sigui sobre ell, va sortir d'Egipte amb
la seva gent i els va portar cap al Mar Roig. Però com que el
Faraó era traïdor i mentider, va sortir a buscar Mussa i els seus fidels. Amb el Faraó hi anaven els seus soldats, preparats
per matar Mussa i els que l'acompanyaven. Però un cop més Al·lah, lloat sigui, va salvar Mussa, la pau sigui sobre ell, i la seva gent,
ordenant que colpegés l'aigua del mar amb el seu bastó. Llavors, el mar es va obrir, deixant un camí per on passarien
els israelites. Quan el Faraó i els seus soldats van voler passar,
Al·lah va tancar les aigües i van morir. Abans però, el Faraó va
reconèixer que el Déu de Mussa era l'únic Déu, però ja era massa
tard; així que Al·lah va deixar que s'ofegués i va dir, com es
menciona a l'Alcorà, que preservaria el seu cos com a exemple per a
les generacions futures. Diu Al·lah a l'Alcorà:
{Vam fer que els Fills d'Israel creuessin el mar. I el Faraó i el seu exèrcit els van perseguir injustament, empesos per l'odi. I quan [el
Faraó] va notar que s'ofegava definitivament, va dir: ‘Crec en
una sola divinitat como ho fa el poble d'Israel, i a Ell em sotmeto’. [Al-lah li va respondre:] ‘¿tan sols ara creus, després d'haver desobeit i haver estat entre els corruptors?
Conservarem el teu cos i et convertiràs en un signe per a que les
generacions futures reflexionin. Por cert, que molts dels
homes són indiferents als Nostres signes’.} [Alcorà, Yunus 10:90-92]
Ensenyaments que ens ofereix la història de Mussa, la pau sigui amb
ell
a)
El poder immens d'Al·lah. Aquesta
història ens mostra molts exemples del gran poder d'Al·lah i del
seu control absolut sobre la seva creació; com ara les plagues que
va enviar a Egipte i el sorprenent miracle de la divisió del Mar
Roig.
b)
Al·lah sempre protegeix els seus servents. Quan
Mussa, la pau sigui sobre ell, era un bebè, Al·lah el va
protegir de la maldat del Faraó, evitant que l'assassinessin. Al·lah
també va protegir els creients de les plagues que va enviar a
Egipte i els va alliberar de l'esclavitud, fent-los sortint sans i
estalvis i victoriosos d'aquell país, malgrat que el Faraó va fer
tot el possible per a evitar-ho.
c)
La idolatria sempre ha estat nociva.
La història de la humanitat ens demostra que la idolatria es
sinònim de tirania i d'abús. Per exemple, el Faraó era idòlatra,
cruel i abusador amb la gent, especialment amb els creients en
Al·lah, a qui tenia com a autèntics esclaus.
d)
Per assolir l'èxit cal esforçar-se i encomanar-se a Al·lah.
Per aconseguir els nostres objectius no només els hem de demanar a
Al·lah, sinó que també ens hem d'esforçar per a aconseguir-los.
Allah compensa tot l'esforç que fem.
e)
Els profetes d'Al·lah són éssers humans normals,
als que Al·lah va distingir amb el seu missatge i als quals va
donar suport amb els seus miracles.
f)
L'autèntic creient és aquell que no dubta en complir la llei d'Al·lah.
Malgrat que la
missió que Al·lah encomanà a Mussa, la pau sigui amb ell, era
difícil i perillosa, ell el va obeir immediatament, tal i com veiem a
l'episodi de l'arbust en flames, on Al·lah ordenà Mussa que tornés a
Egipte i ell no va dubtar a obeir-lo ni un sol instant.
g)
Tots els profetes d'Al·lah van ser musulmans. És
a dir, havien sotmès les seves voluntats i desitjos a la
voluntat d'Al·lah. Cap d'ells no va desobeir a Al·lah, sinó que
va complir l'ordre d'Al·lah al peu de la lletra.
h)
Els profetes són el prototip del creient ideal i un exemple per a tota la humanitat.
Des del punt de vista islàmic, es considera els profetes com a éssers humans virtuosos, incapaços de desobeir Al·lah. Per
això els musulmans rebutgen qualsevol tipus de relat que mostri els profetes en situacions degradants o indignes, com les que
s'esmenten en alguns llibres, considerats sagrats, anteriors a
l'Alcorà.
i)
El creient ha de buscar la perfecció i la constància en qualsevol
tasca que faci. Això ho veiem clarament quan Mussa, la pau sigui sobre ell, va demanar a
Al·lah que el seu germà Aaron, la pau sigui sobre ell,
l'acompanyés per a parlar amb el Faraó, ja que Mussa tenia
dificultats per parlar bé. El Profeta Muhammad, sal·la Al·lahu
aleihi wa sal·lam, va dir: “Les accions dels creients que més
complauen Al·lah són aquelles realitzades de la millor manera i
de forma constant
i continuada”.
j)
Satanàs i els seus seguidor no tenen poder sobre els servents
sincers d'Al·lah. Per
tant, la màgia i els mags o bruixots no tenen cap poder autèntic
davant del designi d'Al·lah, com veiem en el cas de Mussa, la pau
sigui sobre ell, que va derrotar als mags del Faraó.
k)
Els més grans tirans de la humanitat han estat esclaus de les
seves pròpies passions i vanitats.
La història humana està plena d'exemples de molts tirans que,
duts per les seves pròpies ambicions de poder, van fer coses
terribles contra els seus pobles; com és el cas del Faraó, a qui
no va importar que la seva gent patís molt amb les plagues, amb
l'únic objectiu d'aconseguir allò que volia i conservar el seu
orgull.
l)
El musulmà o la musulmana han de ser sincers amb ells mateixos per
aconseguir la recerca d'Al·lah. La
societat en la que vivim ens ensenya molts valors negatius, en els que podem arribar a creure que són correctes degut a que la majoria de
la gent els practica; però la veritat sempre surt a la llum i
l'autèntic creient en Al·lah coneix el camí correcte i sap que no
s'aconsegueix seguint a la majoria de la gent, sinó seguint
l'evidència racional. Com veiem en el cas dels que es van enfrontar Mussa, la pau sigui sobre ell, que quan van veure al Déu únic de qui Mussa els parlava, van decidir seguir-lo i es van fer creients
(malgrat haver nascut i crescut en una societat idòlatra), perquè
van veure que tota l'evidència real i racional confirmava la
veracitat de Mussa. De la mateixa manera, la dona del Faraó va
creure en el que deia Mussa, la pau sigui sobre ell, perquè es va adonar de les evidències que els transmetia.
Font: Luz del Islam (www.luzdelislam.com)